El gruix d'aquest primer enviament experimental coordinat pel www.citricos.org/" target="_blank" rel="noopener">Comité de Gestión de Cítricos (CGC) de nou contenidors de taronges de València va sortir del port de València en el vaixell MSC Sixin el 9 de juny, procedent de les instal·lacions de Fricasa al port de Castelló. Abans, el 27 de maig, ja havien sortit dos contenidors des d'aquest enclavament, que també formaven part de la mateixa expedició.
El primer enviament va arribar al port de Nhava Sheva, a Bombai, el 28 de juny passat; el segon el 24 del mateix mes. Les dues partides, en total unes 246 tones, van ser analitzades per les autoritats índies, que van poder comprovar en els termògrafs dels contenidors que no s'havia trencat la cadena de fred per a la conservació ni produït cap incidència en el tractament de fred aplicat durant el transport en vaixell cap a l'Índia.
Més tard, la càrrega va passar també els controls en matèria de fitosanitat, de qualitat i altres controls més específics, de manera que es va permetre trametre les dues partides. L'obertura definitiva d'aquest mercat en condicions viables per exportar taronges espanyoles queda ara pendent de l'aprovació del nou pla de quarantena, de que sigui notificat a l'www.wto.org/indexsp.htm" target="_blank" rel="noopener">Organització Mundial del Comerç (OMC) i de la publicació definitiva del nou protocol al diari oficial. Serà llavors, probablement d'aquí a diversos mesos, quan s'habilitarà als operadors per poder dur a terme el cold treatment necessari en trànsit.
La validació de l'enviament de prova realitzat pel CGC, l'única entitat representativa del comerç privat de cítrics a nivell nacional, representarà, en la pràctica, l'obertura del mercat de cítrics indi per a la taronja espanyola. El CGC vol reiterar el seu agraïment, més enllà de l'esforç conjunt dels 10 exportadors associats que han participat en la missió, a totes les entitats que han contribuït a que tingui èxit: alwww.mapa.gob.es/es/" target="_blank" rel="noopener"> Ministeri d'Agricultura, que va negociar durant anys amb paciència i treball continu l'expedient; a l'esforç polític i tècnic desenvolupat per la www.mapa.gob.es/es/ministerio/ministerio-exterior/asia/india/default1.aspx" target="_blank" rel="noopener">Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de l'Ambaixada d'Espanya a Nova Delhi; a l'Oficina Comercial d'Espanya, que va treballar eficientment sobre el terreny, i a la Conselleria d'Agricultura de la Comunitat Valenciana, que va contribuir a finançar l'expedició.
"A partir de l'aprovació del nou protocol, el repte passarà a ser consolidar la xarxa comercial embrionàriament oberta en aquest mercat, que és una destinació complicada, amb dificultats logístiques evidents per als productes peribles però molt interessant, perquè té un gran potencial demogràfic, una classe mitjana que va a més i que per tot això podria tenir un recorregut i un creixement importants", va assenyalar la presidenta del CGC, Inmaculada Sanfeliu.
El protocol actual, que ara es pretén modificar, imposa que el tractament de fred exigit per garantir l'absència de Ceratitis capitata en els cítrics s'hagi de dur a terme per força abans d'embarcar la fruita. Els cítrics s'han de sotmetre en preembarcament, a les instal·lacions del port de sortida, a unes temperatures d'entre 0 i 1,1 graus durant entre 10 i 12 dies. A aquest cold treatment se li ha d'afegir el transport refrigerat durant els 21 o 30 dies que calen per arribar al port de destí.
Amb aquesta manera de procedir, es va realitzar un primer enviament experimental d'un contenidor el 2015, i a partir de llavors diversos operadors del CGC van començar a treballar exportant petits volums. "L'operativa, amb tants dies de tractament de fred i de viatge en vaixell, era caríssima i afectava l'estat de la fruita, i en tot aquest temps no s'han pogut consolidar els esforços realitzats perquè el protocol era inviable", explica Sanfeliu.
Amb les noves condicions, que ara han demostrat l'eficàcia pel que fa a garantir l'absència de l'esmentada plaga i que a més són les que s'ajusten als estàndards internacionals, les taronges són sotmeses durant més dies (fins a 20), però a una temperatura una mica més alta (3 graus o menys) i, el que és encara més important, el tractament es pot dur a terme en trànsit, durant el viatge. "És igual de segur en termes fitosanitaris, la fruita arribarà en millors condicions als consumidors indis i és molt més econòmic", conclou la presidenta del CGC.
L'Índia és el tercer productor de cítrics més gran del món, després de la Xina i el Brasil, però la seva enorme població de prop de 1.400 milions d'habitants fa que la pràctica totalitat de la seva collita (de gairebé 14 milions de tones, el doble que l'espanyola) es comercialitzi en el seu mercat domèstic. La importació forana està restringida gairebé al 100% a les taronges i, si bé tenint en compte la seva població encara resulta molt reduïda, està acreditant un creixement exponencial: si el 2009 només arribava a 9.925t, el 2019 les importacions foranes van ascendir a 76.538t, i el 2020, malgrat l'enorme incidència de la COVID-19 en el transport marítim internacional, aquestes xifres es van mantenir (segons les primeres estimacions). D'aquest volum corresponent al 2019, 53.589t van procedir d'Egipte, 10.792t de Sud-àfrica i 7.514t d'Austràlia (aquests dos últims països, en contraestació).
Les deu empreses que han participat en aquesta expedició liderada pel CGC han estat: www.baguclementinas.es/es/" target="_blank" rel="noopener">Bagu, Bollo International Fruits, Cañamás Hermanos, Fontestad Citrus, Frutas Tono, Fruxeresa, García Ballester, Joan Motilla, www.martinavarro.es/" target="_blank" rel="noopener">Martinavarro i Vicente Giner.