L'EPA revela que, en termes anuals, se segueix produint una sortida de mà d'obra des de l'agricultura cap a altres sectors. Per gèneres, la reducció de l'ocupació femenina va ser de l'11,7%. Actualment treballen al camp 179.200 dones (23.800 menys que fa un any). Pel que fa a l'ocupació masculina, la retallada va ser del 9,9%. Hi treballen 574.000 homes (63.100 menys que a finals del 2021).
La caiguda de l'ocupació està molt relacionada amb els efectes de la sequera i de les gelades, que van minvar la producció agrària en gran part de les campanyes agrícoles de la majoria de les comunitats. Es tracta de produccions agràries que generen un gran volum d'ocupació (cítrics, verema, fruita de pinyol i dolça i oliva de taula i per a la producció d'oli).
L'EPA també revela que l'atur agrari afectava 145.600 persones el quart trimestre del 2022, 15.500 menys que fa un any (9,6%). S'observa així una expulsió de la població sense feina des del sector cap a altres activitats, alhora que es produeix una reducció de l'ocupació. Aquestes xifres es tradueixen en una caiguda de la població activa agrària de 102.400 persones en dotze mesos, que se situa en 898.800, un 10,2% menys.
La reducció de l'atur agrari va ser similar en termes trimestrals, ja que la retallada va ser del 8,6% en comparació amb el tercer trimestre del 2022. Són 13.700 persones aturades menys. Si es té en compte que l'ocupació va créixer en 24.200 persones els tres últims mesos de l'any, es va produir un creixement trimestral de l'1,2% en la població activa agrària (el mateix trimestre del 2021 va ser del 4,7%).
La normalització de l'ocupació agrària i la reducció de l'atur sectorial van deixar la taxa de desocupació agrària en el 16,2%, que és la segona més baixa en una sèrie temporal extensa, tot i que encara és 3,33 punts més alta que la global. L'última reforma del mercat de treball es deixa notar en la taxa de temporalitat. Tot i ser de les més altes de l'economia, va baixar fins al 38,55%, mentre que fa un any era del 54,15%, 15,6 punts menys.
Un altre senyal d'identitat és la desigualtat. Entre les dones, la temporalitat va ser molt més alta. El 43,3% de les treballadores per compte aliè té un contracte temporal, mentre que en el cas dels homes el percentatge és del 37,3%. També es noten les diferències en comparar la taxa d'atur: el 21,6% la femenina i el 14,3% la masculina.