L'atzar o la casualitat han volgut que justament abans de posarme a escriure aquest article per a "Emocions agràries" hagi trobat un article de fa uns anys titulat "Quiero quedarme en mi pueblo". En aquest reportatge apareix el crit de desesperació de diferents dones que van néixer i es van criar en el medi rural i que, després d'anar-se'n a estudiar a la ciutat, lamenten no poder tornar al poble que les va veure néixer i posar en valor tot el que han après. No ho poden fer per l'escassetat de serveis i la falta d'oportunitats que el seu propi entorn els nega.
Després de llegir aquest article, la meva ment ha viatjat als primers anys de la democràcia espanyola, un moment en què, malgrat que es començaven a respirar aires de canvi i de llibertat, encara es vulneraven els drets de les dones perquè no hi havia hagut temps perquè l'ordenament jurídic els pogués atorgar els drets necessaris per viure amb la mateixa igualtat d'oportunitats.
Conscients d'aquesta situació, el 1982, quan només havien passat quatre anys de la nostra Constitució, vaig recórrer els pobles d'Espanya i juntament amb un petit grup de dones vam fundar l'Associació de Famílies i Dones del Medi Rural (AFAMMER).
Han passat 38 anys des que vam començar a trencar els estigmes i els estereotips al voltant de la dona rural, doblement discriminada, pel simple fet de ser dona i també per viure en un entorn com el rural, en què les oportunitats continuen sent menors que a les ciutats.
És cert que hem aconseguit fer grans passos i que avui la dona rural ja no és invisible. Aquests anys de feina dura i seriosa han fet que AFAMMER sigui un referent indiscutible en el medi rural i que avui les dones rurals formin part de l'agenda política dels governs i estiguin reconegudes pels més alts organismes internacionals.
No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer, ja que tot i que avui les dones rurals joves estan més formades que les seves mares i àvies, continuen abandonant els pobles perquè no tenen oportunitats per accedir a un lloc de treball i perquè a l'hora de conciliar la vida laboral i familiar tenen menys recursos per l'escassetat d'escoles bressol, escoles, residències per a gent gran, centres de dia, etc.
En aquest sentit, he de reconèixer i agrair a AgroBank que hagi entès que hem de comptar amb el lideratge de les dones i donarlos les oportunitats en la vida social, econòmica i política que, per justícia, els corresponen si volem posar fi al greu problema de l'Espanya buidada.
Per a nosaltres, AgroBank és una entitat d'un gran prestigi que ha vertebrat el món rural i fa costat als pagesos, i estem segures que gràcies al conveni que hem signat aconseguirem potenciar la figura de les dones rurals perquè continuïn liderant la creació d'ocupació en el medi rural i obrir camins que propiciïn el desenvolupament sostenible i econòmic del medi rural.
A més, amb aquest acord contribuïm a l'objectiu número 5 de desenvolupament sostenible plantejat a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, que busca assolir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i nenes.
Es tracta d'uns objectius que no podem deixar de banda malgrat que en aquests moments continuem patint les conseqüències de la pandèmia del coronavirus. Una pandèmia que ha aïllat encara més els pobles i ha posat sobre la taula les enormes diferències de gènere i les bretxes existents entre els habitants del medi rural i l'urbà, però que, d'altra banda, ha fet que tota la societat miri cap al medi rural com el lloc que fa possible que puguem disposar d'aliments sans i segurs a taula, i també tenir una vida saludable i contribuir a mantenir la diversitat, ja que perdre el món rural és perdre la identitat.
Per això, m'agradaria recordar que en els moments més durs del confinament, quan una gran part de l'activitat econòmica es va paralitzar, l'agricultura, la ramaderia i la pesca van continuar funcionant. I tampoc es va paralitzar la tasca d'AFAMMER, ja que les dones que formem part d'aquesta organització hem continuat treballant pel benestar de tota la societat rural, conscients que havíem d'estar al seu costat quan ens necessitava més.
Continuem avançant per construir un món rural més just, més igualitari i de futur.