Un gra bàsic en la dieta de més de la meitat de la humanitat, amb un impacte greu en l'abastiment d'aliments, segons un estudi que publica aquest divendres la revista Nature Communications.
L'arròs, que es conrea en 64 milions d'hectàrees en més de cent països, té una collita anual de més de 700 milions de tones, i la producció a Àsia equival al 90 % de la producció mundial. El consum global d'arròs va arribar a 478 milions de tones entre el 2016 i el 2017, de les quals Xina en va consumir uns 146 milions de tones.
"Quan arribem al 2100 es calcula que hi haurà uns 10.000 milions de persones, la qual cosa significa que tindrem més de 5.000 milions d'humans dependents de l'arròs, i 2.000 milions que no tindran accés a les calories que normalment es necessiten", va dir Scott Fendorf, de l'Escola de Ciències de la Terra, Energia i Ambient a la Universitat de Stanford, a Califòrnia. "Hem de ser conscients d'aquestes reptes i estar preparats per adaptar-nos-hi", va afegir.
Els investigadors de Stanford van analitzar la producció arrossera sota condicions climàtiques futures i van trobar que el rendiment dels conreus d'arròs disminuiran en gairebé el 40 % cap al 2100. Els canvis en els processos del sòl a causa de l'augment de les temperatures faran que l'arròs contingui el doble de l'arsènic tòxic que conté l'arròs que ara consumim.
L'estudi es va enfocar en l'arròs perquè aquest gra es conrea en arrossars empantanats que ajuden a alliberar l'arsènic del sòl i fan que l'arròs sigui especialment sensible a agafar arsènic.
La recerca va trobar que en incrementar-se les temperatures, els microorganismes són capaços de desestabilitzar més l'arsènic inherent al sòl, cosa que fa que hi hagi més volum del compost tòxic a l'aigua del sòl disponible perquè creixi l'arròs.
Un cop s'ha absorbit, l'arròs inhibeix l'absorció de nutrients i disminueix el creixement i el desenvolupament de la planta, factors que contribueixen a la caiguda del 40 per cent en el rendiment ja observada pels científics.
Tot i que molts conreus alimentaris actualment contenen petites quantitats d'arsènic, algunes regions de conreu són més susceptibles de tenir-ne que d'altres. Els canvis futurs en el sòl causats per l'augment de les temperatures, combinades amb les condicions d'inundació als arrossars fan que les plantes agafin més arsènic.
"Penso que aquest problema és crucial per a les famílies amb nens petits", va dir l'autora principal de l'estudi Marie Muehe, que ara treballa a la Universitat de Tübingen, a Alemanya. "Perquès els infants són molt més petits que nosaltres, i si mengen arròs vol dir que absorbeixen més arsènic en relació amb el seu pes corporal".
Malgrat aquest panorama ombrívol, els científics tenen l'esperança posada en el desenvolupament d'alternatives per alimentar el món.
"La bona notícia és que, gràcies als avenços aconseguits pel que fa a la capacitat de la comunitat global per conrear varietats que s'adaptin a condicions noves, juntament amb canvis en el maneig de sòls, podrem resoldre els problemes observats al nostre estudi", va dir Fendorf.