L'agricultura té un paper clau en la crisi climàtica atesa la triple condició de víctima d'unes conseqüències que amenacen el seu futur, de responsable parcial per les emissions i, alhora, d'actor fonamental per contrarestar-la per l'"efecte embornal" dels conreus.
El camp és protagonista a la jornada d'aquest dijous a la Cimera del Clima que se celebra a Madrid (COP25) i monopolitza presentacions, taules rodones, debats i seminaris en els quals s'analitza el rol que té i davant de les crítiques que rep, es defensa i destaca la seva aposta per la innovació. Però les dades sobre la seva influència en el medi ambient varien en funció de l'organisme i el mètode estadístic.
En el cas del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles en anglès), el panell internacional que assessora l'ONU, estima que el sector primari ?agrícola i ramader? és responsable de prop d'un 23 % de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle. Per sobre, hi ha l'energètic, amb aproximadament un 35 % de les emissions, i per sota al rànquing, la indústria, amb el 18 % i el transport, amb el 14 %. Segons la Unió Europea (UE), en canvi, les últimes dades oficials del 2016 indiquen que l'agricultura emet l'11,5 % d'aquests gasos, amb 511 milions de tones de CO2 equivalent, davant dels 1.280 milions de l'energia, els 931 del transport, els 849 de la indústria i els 575 de l'activitat residencial i comercial.
Les xifres reflecteixen diferències geogràfiques: el pes de l'activitat agrària és sensiblement més gran en països en via de desenvolupament, però els experts recorden que si s'observen les dades a llarg termini és l'anomenat "món occidental" el culpable principal de la situació actual.
L'enginyer agrònom José Luis Gabriel Pérez, membre de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) d'Espanya, considera en declaracions a Efe que és "injust" que es parli del camp com a focus de tots els mals en matèria de canvi climàtic. "És fàcil demonitzar el camp perquè la major part de la població mundial viu en ciutats, és un blanc fàcil (...). En el fons, el que és insostenible són els nostres hàbits de consum", opina.
La tesi és simple: si el camp produeix de manera intensiva ?i per tant genera més emissions? és perquè en l'àmbit urbà es consumeix de tot i de manera exagerada", i en aquesta lògica s'emmarca l'ús de fertilitzants o fitosanitaris per millorar els rendiments, per exemple. "És veritat que els pagesos han estat lents a l'hora d'assumir la seva part de responsabilitat, però no tota la culpa és seva com de vegades es diu. L'impacte no és com en una fàbrica on veus el fum (...). Al final les emissions per metre quadrat de l'activitat primària no són gaire altes, però com que ocupa molta superfície té un efecte important", detalla.
Al seu parer, també s'oblida de vegades la capacitat del sector per mitigar els efectes del canvi climàtic gràcies a l'"efecte embornal", pel qual els sòls i les plantes fixen carboni i eviten que circuli per l'atmosfera. "Hi ha potencial per augmentar aquest efecte positiu, però per això cal incrementar la matèria orgànica al sòl", afirma l'investigador, qui proposa recuperar conreus llenyosos (oliveres, vinya o ametllers) com a part de la solució.
L'agricultura de conservació ?centrada en fer un ús més eficient dels recursos naturals? és una altra via a l'alça, igual que la de precisió, en la qual es fa un ús intensiu de la tecnologia.
"Amb drons, imatges per satèl·lit o fins i tot mesurant-ho a la planta, la tecnologia ens permet ajustar l'ús de fertilitzants i fitosanitaris a les zones que realment ho necessiten. És una manera de poder reduir els consums d'aigua o d'herbicides", assenyala Gabriel Pérez.
Dins de l'activitat primària, la ramaderia és un altre emissor de gasos com a conseqüència dels fems i les flatulències dels animals ?que generen metà?, per la qual cosa entre altres mesures es treballa en l'àmbit genètic ?amb alteracions de l'ADN? i en l'alimentació, ja que "hi ha dietes que fan que contaminin menys".
Els investigadors també aposten per un canvi en els hàbits de consum que permeti reduir el malbaratament: es calcula que avui un terç dels aliments acaba a les escombraires, per la qual cosa disminuir aquesta quantitat podria "alleugerir" els sistemes de producció i que no fossin tan intensius.