Unrecobriment amb comestibles antimicrobiansaugmenta la vida comercial del peix fresc si abans se sotmet a una manipulació higiènica o a un procés de desinfecció superficial. Així ho ha constatat a la seva tesi doctoral, defensada a la Universitat Pública de Navarra, el professor Víctor Oswaldo Otero Tuárez (Manta, Equador, 1972).
En la recerca, el nou doctor ha estudiat com es pot millorar la conservació de productes derivats de la pesca, i per fer-ho ha seguit dues estratègies: aplicar un recobriment comestiblebasat en proteïna aïllada de lactosèrum, que incorpora oli essencial d'orenga o carvacrol, ireduir la càrrega microbiana inicialmitjançant bones pràctiques de maneig i fent un tractament superficial amb hipoclorit de sodi.
Després de tres assajos experimentals amb peix fresc i manipulat durant el processament en diferents condicions d'asèpsia va obtenir tres càrregues microbianes inicials diferents.I així va demostrar que l'efectivitat dels recobriments antimicrobians era ser molt més gran quan la superfície del peix tenia una càrrega microbiana inicial molt baixa, cosa que implicava un efecte sinèrgic entre les dues tecnologies.
Posteriorment, Otero va desenvolupar noves pel·lícules comestibles antimicrobianes amb gelatina de peix i un conservant alimentari, l'etil lauroïl arginat o LAE, com a agent antimicrobià. La incorporació del LAEva millorar les propietats mecàniquesi li'n va atribuir d'altres d'antimicrobianes, de manera que les pel·lícules comestibles "es podrien aplicar a la indústria pesquera a fi de millorar la qualitat microbiològica del peix fresc", afirma.
Finalment, l'investigador va fer servirproteïna aïllada de lactosèrum i gelatina de peixper desenvolupar pel·lícules comestibles i va recórrer a l'extracte de fenoll marí com a agent antimicrobià.