L’elevada concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera té efectes en la seguretat alimentària i en l’emergència climàtica mundials. D’acord amb un estudi internacional, en què hi participen investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), una elevada concentració de CO2 a l’atmosfera redueix més d’un 20% la disponibilitat de fòsfor en els sòls on es conrea arròs. Aquest mineral fertilitzant és indispensable per aconseguir un sòl productiu. Aquest resultat forma part de dos experiments a llarg termini en els quals s’han estudiat arrossars en condicions d’elevat diòxid de carboni. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature Geoscience i hi han intervingut especialistes d’Austràlia, Espanya, el Canadà, els EUA, França i la Xina.
L’article projecta un gran risc de reducció del rendiment de l’arròs, especialment en els països de baixos ingressos, una situació que els col·loca en condicions adverses i que amplia encara més la desigualtat econòmica a causa de les emissions de CO2 i els impactes en els processos geoquímics. Les conclusions mostren que el 55% de les grans extensions d’arrossars de la Xina i l’Índia experimentaran més riscs de reducció del rendiment per una deficiència de fòsfor. En termes relatius, els països de renda baixa (a banda de la Xina i l’Índia, especialment els que s’ubiquen al sud-est asiàtic, l’Amèrica Central, l’Amèrica del Sud, Àfrica i Pròxim Orient) experimentaran situacions més crítiques, ja que es preveu que el 70% dels arrossars patiran riscs més grans de reducció del rendiment, en comparació amb el 52% en els països de renda mitjana i alta.
El treball ha posat en evidència una contradicció: si bé el CO2 atmosfèric és la principal font de carboni per als conreus, la seva elevada concentració a l’atmosfera limita a llarg termini la presència del fòsfor fertilitzant al sòl. Aquest mineral és essencial per al metabolisme i creixement de les plantes de sòls agrícoles. Segons explica l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas, “quan hi ha molta concentració de CO2 a l’atmosfera les plantes gaudeixen d’aquest efecte fertilitzant a curt termini, però, a llarg termini, els conreus d’arròs deixen de tenir fòsfor disponible i el sòl s’empobreix. Així, es compromet el creixement de les plantes”.
Com a conseqüència, això compromet la seguretat alimentària en un context de creixement mundial de la població en què l’arròs hi té un paper cabdal.