Després de dos anys i mig de negociacions i d'una marató negociadora de 42 hores, els ministres d'Agricultura dels Estats membres de la UE van aconseguir tancar la matinada del 21 d'octubre passat un acord polític sobre els tres reglaments que sostindran una PAC 2023-2027 que es pretén que sigui més verda: els plans estratègics nacionals, l'organització comuna de mercats i la regulació sobre el finançament dels ajuts.
"Pensem que és una proposta (de reforma) equilibrada i que respon a les diverses sensibilitats. És imperfecta, però molt bona", va resumir el ministre espanyol d'Agricultura, Luis Planas, sobre el text de compromís presentat aquests dies per Alemanya ?país que va presidir l'últim semestre del 2020 el Consell de la UE. Per a Planas, "Espanya ha complert tots els objectius que s'havia plantejat en la reforma".
Una de les novetats principals aprovades, i que va provocar més discussió en el si del Consell de Ministres d'Agricultura, són els denominats ecoesquemes ?que es va acordar que seran obligatoris per als estats però voluntaris per als pagesos?, uns instruments que serviran per incentivar les pràctiques agràries que tinguin un impacte més beneficiós per al clima i el medi ambient.
El Consell va donar el vistiplau al fet que un 60 % dels ajuts directes actuals conflueixin en un ajut bàsic a la renda, que passarà a integrar els elements del pagament verd actual, la qual cosa configura el model de condicionalitat reforçada de manera que els pagesos rebran aquest ajut si compleixen uns estrictes requisits i bones pràctiques en matèria de clima i medi ambient.
Un 20 % dels ajuts directes es destinarà a aquests ecoesquemes, que, els dos primers anys d'implantació, en cas que no es facin servir es podran destinar a altres intervencions, i es donarà prou flexibilitat perquè els estats dissenyin els seus propis ecoesquemes en funció de les necessitats que tinguin.
Així mateix, l'enfocament de gènere s'integra per primera vegada en la PAC com a part dels seus objectius específics.
Amb això, es podran preveure intervencions en els futurs plans estratègics nacionals en què es discrimini positivament la dona. També els joves agricultors seran més protagonistes en aquesta nova PAC, perquè es proposa destinar almenys el 2 % dels fons a través de complements de pagament en el primer pilar (ajuts directes) i ajuts a la primera instal·lació, que podran arribar fins als 100.000 euros per jove que s'instal·li per primera vegada.
A més, el nou enfocament de la PAC permetrà ?en el cas d'Espanya, a les comunitats autònomes? dissenyar mesures de suport als joves pagesos més adaptades a superar les barreres que en dificulten la incorporació, com ara l'assignació de tutors, programes d'intercanvi, formació, etc.
Una altra novetat és que a partir del 2023, els pagesos podran rebre els ajuts sense haver de presentar formalment una sol·licitud. En aquest sentit, es farà un ús intensiu de les noves tecnologies i s'utilitzarà el seguiment dels conreus mitjançant imatges de satèl·lit.
I una més de les demandes espanyoles satisfetes, segons va indicar el ministre Planas, és que el pagament redistributiu estarà enfocat a les explotacions mitjanes i petites que depenen més de l'agricultura, perquè la nova PAC permetrà establir un pagament redistributiu a partir dels imports derivats de la limitació dels pagaments (capping) per incrementar l'import que rebin en les primeres hectàrees els agricultors que depenen més dels ingressos agraris per mantenir l'activitat.
Així mateix, els Vint-i-set podran destinar fins al 13 % dels imports dels pagaments directes a concedir pagaments vinculats a la producció a sectors productius que necessitin rebre suports per mantenir-se ?Espanya ha aconseguit que l'oliva de taula en sigui un?, i pel que fa a programes sectorials destinats a donar suport a sectors concrets a través de les organitzacions de productors, s'hi podrà destinar el 3 % dels pagaments directes.
Segons va destacar el ministre Planas, Espanya proposarà la creació d'un programa sectorial per al sector de l'oliverar, i es mantindran programes com els del vi, l'apicultura i les fruites i les hortalisses ?aquest darrer, sense sostre pressupostari?, igual que els programes escolars.
Pel que fa als fons previstos de Desenvolupament Rural, aquests permetran a Espanya continuar finançant inversions en la millora de regadius.
CALENDARI
La pròxima PAC s'aplicarà l'1 de gener de 2023. Hi haurà un període transitori, els anys 2021 i 2022, durant el qual els pagesos continuaran percebent els ajuts d'acord amb el nou pressupost però amb les regles de la PAC anterior.
Després d'aquest acord del Consell, i del vistiplau per part del Parlament Europeu, ja han començat els anomenats diàlegs a tres, en què el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu acabaran la negociació dels reglaments, que s'espera que concloguin com a molt tard a mitjan 2021. Posteriorment, tindrà lloc el procés d'aprovació d'aquests reglaments i els estats hauran de finalitzar internament els plans estratègics perquè Brussel·les hi doni el vistiplau.
POSSIBLES ECOESQUEMES A ESPANYA PER A LA PRÒXIMA PAC
· PASTURATGE EXTENSIU
· IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE COBERTURA VEGETAL VIVA EN CULTIUS
· INCORPORACIÓ AL SÒL DE RESTES D'ESPORGA EN CULTIUS LLENYOSOS
· FOMENT DE ROTACIONS EN CULTIUS MILLORANTS
· FOMENT D'APLICACIÓ DE PLANS INDIVIDUALS DE FERTILITZACIÓ
· FOMENT D'APLICACIÓ DE PLANS INDIVIDUALS D'ÚS SOSTENIBLE DE FITOSANITARIS
· IMPLANTACIÓ I CONSERVACIÓ DE MARGES, ILLES DE VEGETACIÓ, CORREDORS MULTIFUNCIONALS
· PARTICIPACIÓ EN PROGRAMES INDIVIDUALS O COL·LECTIUS DE VALORITZACIÓ ENERGÈTICA DE FEMS DE REMUGANTS I EQUÍ I BIOMASSA D'ORIGEN VEGETAL