El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) han presentat al Consell de Ministres l'Informe sobre la Gestió de la Sequera el 2023. L'any hidrològic 2022/23 està tenint un caràcter globalment sec al conjunt d'Espanya: el 14,6 % del territori nacional està en emergència per escassetat d'aigua i el 27,4 %, en alerta, ja que la precipitació mitjana global se situa un 17,1 % per sota del valor normal de referència dels mateixos mesos del període de referència 1991-2020.
Com a conseqüència, la reserva als embassaments ha disminuït considerablement en els darrers deu anys. Les dades, el 12 de setembre, mostren que els llindars estan especialment baixos: la reserva hídrica espanyola es troba al 37 % amb 20.734 hm3 acumulats, sent els comptes del Guadalquivir (19,1 %) i els interns de Catalunya (23,3 %) les que travessen una situació més greu. La DANA ha suposat un alleugeriment de la situació en algunes zones, ha millorat la humitat del sòl i ha servit per recuperar cert volum d'emmagatzematge, però no ha solucionat els problemes existents.
En el marc dels Plans Hidrològics 2022-2027, l'Executiu preveu una inversió d'11.839 milions per impulsar la dessalació i la reutilització, així com l'eficiència en l'ús del recurs, a través de la millora de les conduccions i les infraestructures de regulació. A aquesta dotació se sumen, a més, 3.060 milions del PERTE de digitalització de l'aigua, que impulsa l'ús de noves tecnologies i big data i suposarà un avenç qualitatiu en la gestió de l'aigua i les sequeres.
Emmarcats en el context definit pels Plans Hidrològics, els Plans Especials de Sequera (PES) busquen minimitzar els impactes ambientals, socials i econòmics de situacions de sequera eventuals optimitzant la gestió dels recursos hídrics disponibles.
Pel que fa als efectes de la sequera en l'agricultura i la ramaderia, els cultius extensius i les pastures són els sectors més perjudicats. Així, en la producció de cereals de tardor-hivern s'estima una reducció de prop d'un 40 % respecte de la campanya del 2022, la producció d'ordi s'ha reduït un 39 % i la de blat tou un 36 %.
A més, la superfície de blat de moro s'ha reduït un 20 % a causa de la menor disponibilitat d'aigua per a reg. Com a conseqüència d'aquestes baixes produccions, s'estima que Espanya haurà d'importar uns 20 milions de tones de cereals per satisfer la demanda, tant de consum com de fabricació de pinsos, cosa que obligarà a un esforç logístic important. El descens en els rendiments d'oleaginoses (gira-sol i colza) s'estima en un 30 %. També s'esperen produccions inferiors de lleguminoses en gra, principalment llenties.